Link Cerca Menu Expand Document

Empresa i societat

Entorn empresarial

L’activitat d’una empresa requereix d’una sèrie d’àrees funcionals. Algunes, relacionades directament amb el mercat o competències clau:

  • Direcció i control
  • Compres a proveidors i emmagatzametge
  • Producció
  • Comercial o vendes

D’altres, són de suport a les primeres:

  • Recursos humans
  • Àrea financera (obtenció de recursos econòmics)
  • Comptabilitat
  • Administració

L’entorn d’una empresa inclou proveïdors, clients, competidors, entitats financeres, administracions públiques, mercat laboral i comunitat.

Cal mencionar el concepte de stakeholder o grups d’interès, persones i grups a què afecta l’activitat de la nostra empresa i que poden influir en el seu funcionament. Per tant, cal tenir-los en compte en les decisions de l’empresa. Principalment inclouen els accionistes i els treballadors, però també proveïdors, clients, consumidors, entitats reguladores i competència.

La empresa responsable ha de dirigir-se estratègicament no només a satisfer als shareholders o accionistes, que busquen el profit de les seves inversions, sinó també dels stakeholders, que componen el teixit social a que afecta l’activitat econòmica.

Impacte social i ambiental

L’activitat empresarial té impactes econòmics, socials i ambientals. Pel fet d’integrar-se a la societat i interactuar amb ella, els comportaments associats poden produir impactes positius i negatius.

Impactes positius:

  • Suministre de productes o serveis útils.
  • Desenvolupament humà: creen ocupació, formen persones.
  • Creació de riquesa, que distribueix entre treballadors, administració (impostos), accionistes i proveidors.
  • Les institucions que ordenen l’activitat econòmica busquen el bé comú, i per tant les empreses ho fan subsidiàriament.

Impactes negatius:

  • Enfermetats professionals i accidents laborals.
  • Reconversió o desaparició de tipus de feines.
  • Per als treballadors, productes insegurs o insans.
  • Per als consumidors, productes adulterats, insegurs, tòxics, caducats, abusos amb la privacitat de les dades.
  • Deteriorament ecològic per contaminació, consum de recursos no renovables, sobreexplotació de recursos renovables, amenaces a la biodiversitat.

A les resposabilitats d’una empresa es poden distingir tres nivells:

  • Legal, en referència al cumpliment de la legislació civil, administrativa i penal.
  • Ètica, segons la deontologia professional (professió) o cultura corporativa (empresa).
  • Moral, en relació al conjunt de regles o principis de comportament d’una persona o col.lectivitat pròpies d’una cultura.

Si el comportament empresarial té una regla clara, n’hi ha prou amb aplicar-la. Si no, podem aplicar el següent enfoc: el correcte és el que produeix més beneficis per al major nombre de persones, i que no viola els drets individuals.

Podem qualificar els comportaments empresarials com a:

  • Inmorals: quan només busquem si la acció té beneficis o èxit. Les lleis són obstacles a superar, i no hi ha conducta ètica.
  • Amorals: busquem els beneficis o èxit dins de les regles del mercat i la llei. S’interpreta que l’ètica no és un tema empresarial, o no es considera rellevant l’efecte de les accions.
  • Morals: es busca l’èxit però només dins dels preceptes de conducta acceptats per la societat. L’empresa té objectius ètics, i interpreta l’esperit de la llei.

Per a l’impacte ambiental, hi ha una tendència a afegir legislació per part dels organismes públics que obliga a les empreses afectades. La difusió de la informació de l’impacte social d’una empresa és voluntària per a una empresa convencional. Aquesta informació permetria als individus prendre decisions de consum i a les empreses i l’administració, decisions de contractació.

Responsabilitat social

La responsabilitat social corporativa o empresarial (RSC/RSE) és el compromís que de forma voluntària assumeixen les empreses i organitzacions per fer-se responsables dels seus impactes, fomentar un desenvolupament sostenible i crear valor econòmic i social.

Els àmbits on calen accions transformadores són els següents:

  • Bon govern
    1. Gestionar amb ètica i transparència.
    2. Contribuir al benestar de la societat i al bé comú.
    3. Mesurar la gestió dels àmbits per poder prendre decisions.
    4. Informar públicament dels avenços.
    5. Fomentar espais de diàleg amb els grups d’interés.
  • Econòmic
    1. Evitar l’evasió i elusió fiscal.
    2. Apostar per la compra de proximitat i els recursos locals.
    3. Afegir criteris no econòmics a les compres.
    4. Promoure relacions basades en el benefici mutu a la cadena de proveïment.
    5. Innovar en processos, productes i serveis i invertir en R+D+I.
    6. Realitzar accions d’inversió socialment responsable.
  • Laboral
    1. Generar ocupació de qualitat: estabilitat i condicions de treball dignes.
    2. Gestionar les persones amb la seva participació quan els incumbeix.
    3. Assegurar entorns de treball saludables.
    4. Desenvolupar les competències i habilitats dels treballadors.
    5. Gestionar positivament la diversitat.
    6. Fomentar la reforma horària i la conciliació.
  • Ambiental
    1. Reduir els consums de recursos naturals i energètics.
    2. Promoure una mobilitat sostenible.
    3. Reduir i reaprofitar residus.
    4. Utilitzar productes i serveis respectuosos amb el medi.
    5. Sumar esforços destinats a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.
    6. Apostar per l’economia circular.
  • Social
    1. Impulsar la cohesió social i el compromís amb la comunitat.
    2. Promoure el consum responsable.
    3. Integrar la responsabilitat social en l’educació, la formació i la recerca.
    4. Respectar i protegir els drets humans en tota la cadena de valor.
    5. Intercanviar experiències i bones pràctiques.

Hi ha una sèrie d’eines de gestió de la responsabilitat social per a PIMES associades a certificacions que permeten avaluar una organització i obtenir un segell reconeixible socialment. En aquesta llista destaquen el Balanç Social o el Pacte Mundial.

Pel fet que cada cop és més important aparèixer social com a empresa responsable socialment, s’està produint el fenòmen del “rentat d’imatge verd” (greenwashing): és l’acció d’una empresa, un govern o un organisme d’usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Els ODS és una iniciativa de les Nacions Unides amb una agenda fins al 2030. Són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

Estan dirigits a la societat, de forma general. Aquesta és l’aproximació empresarial que fan les Nacions Unides als ODS per a cada objectiu:

  1. Fi de la pobresa. Donar oportunitats laborables per a grups vulnerables, amb condicions dignes i impactant positivament a les comunitats locals.
  2. Fam zero. Investigar la tecnologia agrícola, pràctiques sostenibles a la cadena de subministrament i accés a aliments sans i suficients.
  3. Salut i benestar. Plans de seguretat i salut laboral per als treballadors i cadenes de valor, evitant impacte negatiu de les seves operacions i contribuir positivament sobre el benestar.
  4. Educació de qualitat. Formació dels empleats i grups d’interés, inversió en educació per a millorar les oportunitats laborals i salaris.
  5. Igualtat de gènere. Garantir els mateixos drets i oportunitats laborals a la dona, programes d’empoderament econòmic.
  6. Aigua neta i sanejament. Gestió sostenible de recursos hídrics en la elaboració de productes i serveis, foment de la millora de la gestió sostenible en la cadena de valor.
  7. Energia asequible i no contaminant. Inversió en fonts d’energia neta, tecnologies que redueixen el consum elèctric, projectes per electrificar comunitats desfavorides.
  8. Feina decent i creciment econòmic sostenible. Garantir les condicions dignes de treball, foment de la ma d’obra vulnerable.
  9. Industria, innovació i infrastructura. Innovació per a la sostenibilitat, processos industrials sense impacte sobre el medi, infrastructures sostenibles i resilients, accés TIC a tots els treballadors, tecnologies eficients i sostenibles.
  10. Reducció de les desigualtats. Condicions laborals dignes, redistribució igualitària dels salaris, mecanismes per evita l’evasió fiscal, projectes de cooperació al desenvolupament.
  11. Ciutats i comunitats sostenibles. Innovació per al desenvolupament de ciutats sostenibles i intel·ligents, mobilitat sostenible, reducció de consum energètic i aigua.
  12. Producció i consum responsables. Ús eficient de recursos a la cadena de valor, retirar productes i serveis amb consum excessiu, impuls d’energies renovables, reutilització hídrica, reduir la contaminació, formació en pràctiques de producció i consum sostenible, combatre el desperdici alimentari, ecoetiquetat.
  13. Acció per al clima. Reduir emissions de gasos, impulsar energies renovables, innovació al medi.
  14. Vida submarina. Reduir la contaminació de mars i oceans, promoure la pesca sostenible, ajustar-se al dret internacional.
  15. Vida d’econsistemes terrestres. Evitar l’impacte sobre els econsistemes i hàbitats en les operacions de l’empresa, respectar la normativa corresponent, integrar la conservació de la diversitat biològica.
  16. Pau, justícia i institucions sòlides. Incorporar el respecte als DDHH i transparència en l’organització, evitar quasevol tipus de violència sobre menos i grups volnerables, impulsar l’estat de dret.
  17. Aliances per a assolir els objectius. Aliar-se amb el sector públic, la societat civil, universitats i altres empreses per a realitzar projectes en pro dels ODS.

Les cooperatives

La organització amb responsabilitat social per antonomasia té la forma jurídica de cooperativa. Entre els principis que identifiquen la cooperativa cal destacar:

  • La democràcia empresarial que defineix la seva gestió.
  • La participació econòmica del socis.
  • L’interès per proporcionar formació i informació als socis.
  • La millora de la situació econòmica i social, tant dels components com de l’entorn comunitari.

Les cooperatives poden ser de diversos tipus. Les més addients per a produir béns o serveis són les cooperatives de treball associat. També hi ha les cooperatives de serveis per a professionals per compte propi. Finalment, hi ha dues condicions que poden tenir les cooperatives: ser d’iniciativa social o ser sense ànim de lucre. En funció d’aquestes característiques, poden tenir beneficis concrets.

Referències